Les lluites contra els indis, els assalts a les diligències, els duels, el general Custer, els atracaments a bancs, el saloon, el transport de bestiar, Buffalo bill, la febre de l'or, el cowboy solitari, els militars i el seté de caballeria, el colt i el winchester, Pat Garret i Billy the Kid, Geronimo, la construcció del ferrocarril, i fins i tot un xinés que regenta una botiga de rentar roba... Són tot un seguit de personatges i de situacions que formen part de l'univers del western, un gènere cinematogràfic on l'acció succeeix a l'oest americà, i reflecteix els costums i les condicions de vida de Far West.

Un gènere que va nèixer amb unes pautes molt marcades, i sobre una única idea: la lluita entre el bé i el mal. Els bons es distingeixen dels dolents per la manera de vestir, pel seu llenguatge i les seves accions. Apareixen temes, personatges i situacions que es repeteixen a cada film. Una idea inicial molt equivocada, que si no s'hagués corretgit amb el pas del temps, actualment es parlaria del Western com d'una cosa anacrònica, totalment desfaçada, i sense interès pel gran públic.

El primer Western va ser "The great train robbery" ("asalto y robo de un tren"), dirigit per Edwin S. Porter. Corria l'any 1903 i tenia un duració de 10 minuts. Durant l'etapa del cinema mut, es van fer pel.lícules con "The lieutenant last fight" (1912) o "The bird of a Nation" (1915), i es van crear estudis molt especialitzats en pel.lícules de l'oest. Un dels seus grans impulsors va ser
Thomas Harpe Ince. El 1928 es va rodar el primer film sonor a l'esterior, però no fou fins el 1939 amb l'aparició de la mítica "La diligència" de John Ford, que el western no va obtindre un paper destacat en el món del cinema. "La diligència" és una profunda anàlisi de caràcters d'un grup humà. Un col.lectiu que es veu obligat a conviure durant un llarg viatge amb el perill constant dels atacs dels indis, i l'ombra de la mort planejant sobre els seus caps. Altres pel.lícules d'aquests anys son "Billy the Kid" (King Vidor, 1930), "Dotge City" (Michael Curtiz, 1939) amb Errol Flynn de protagonista, o "Jesse James" (H. King, 1939).

Els anys 40 van ser els de la consolidació; i els 50, sense cap mena de dubte, la millor època del western clàssic. Per la història i com a testimoni, ens queden títols, actors, directors i moltes escenes mítiques, no només del western, sinó del cinema en general. "El forastero" (1940), "Cielo amarillo" (1947), "Murieron con las botas puestas", "El tesoro de Sierra Madre" (1947), "Fort Apache" (1948), "Rio Rojo" (1948), "Winchestern 73" (1948), "Flecha rota" (1950), "Solo ante el peligro" (1952), "Raices profundas" (1952), "Centauros del Desierto", "Rio Bravo"... En la dècada dels 60 apareix un nou ordre en aquest gènere, amb el naixement del que s'anomena nou western. Un dels seus principals directors va ser Sam Peckinpah amb tres grans pel.lícules: "Duelo en la Alta Sierra" (1960), "Mayor Dundee" (1964) i "Grupo Salvaje" (1969). Pols, suor i violència van esdevenir les noves constants del gènere. També són pel.lícules d'aquesta època "El Dorado" (1965), "Los vividores" (1971), "El juez de la horca" (1972), "Las aventuras de Jeremiah Johnson" (1972), "Pat Garret & Billy the Kid" (1973) i "Llega un jinete libre y salvaje" (1978).

Tampoc ens podem oblidar de l'spaguetti-western, el cinema de l'oeste que es feia en sèrie al continent europeu, i sobretot a Itàlia i Espanya. Aquest sub-gènere va ser el veritable culpable de la pèrdua de qualitat del western, amb la massificació de les pel.lícules. D'aquest cinema en poden destacar a un director: Sergio Leone; a un actor: Clint Eastwood; i, a un compositor: Ennio Morricone; amés d'alguna pel.lícula con "El bueno, el feo y el malo", "Por un puñado de dolares" (1964), "La muerte tenia un precio" (1965) i "Hasta que llegó su hora" (1968).

El veritable enterrament del gènere, però, va venir amb la pel.lícula "La puerta del cielo" (Michael Cimino, 1980). Personalment crec que es tracta d'una excel.lent pel.lícula, que segurament es va avançar al seu temps, i que no va ser compresa ni per la crítica de Hollywood, ni per la seva productora, que va intentar, deixant molts metres de cinta al calaix, de fer-ne una nova pel.lícula amb el material vell. S'havia violat la mitologia del western, presentant la colonització nord-americana com un problema de lluita de classes i fent que els dolents guanyin als bons, una cosa totalment impensable fins aleshores. Els anys 80 van ser els pitjors del gènere. En aquesta dècada es van realitzar molt poques pel.lícules, totes elles caracteritzades per una certa perspectiva nostàlgica: "The long riders" (1980), "El jinete pálido" (Clint Estwood, 1985) o "Silverado" (Lawrence Kasdar, 1985), on apareixen Kevin Kline, Scott Glen i Kevin Costner.

Però si Hollywood va ser qui va vetar el gènere amb "La puerta del Cielo", va ser Hollywood mateix que va donar llum verda perquè el western tornés a interessar al gran públic. Els culpables van estar els Oscars i dues pel.lícules molt diferents. D'una banda "Bailando con Lobos" (Kevin Costner, 1990), que va guanyar set estatuetes. De l'altra "Sin Perdón" (Clint Eastwood, 1992), que es va impossar en els apartats de director, pel.lícula i actor secundari, guardó que es va endur l'extraordinari Gene Hackman, en el paper del sheriff.

Actualment la producció de pel.lícules de l'oest està augmentant espectacularment. Els cinemos ja estan esperant de nou i, després de molt anys, als herois de l'oest. Ja em pogut veure "Tombstone", "Geronimo" o "Wyatt Earp" amb personatges reals que ja s'han convertit en llegendes cinematografiques, com són els casos del sheriff de Dodge City, Wichita i Tombstone Wyatt Earp, amés del metge i jugador John Doc Holliday. Anteriorment els hem pogut veure a "Tombstone", "Pasión de los Fuertes" i "Duelo de Titanes". Totes ens expliquen el duel que va tenir lloc al OK Corral de Tombston el 26 d'ocutbre de 1881, entre Doc Hollyday i Wyatt Earp, contra el clan dels Clanton. També "Rapida y Mortal", "Bad Girls", "Maverick", "Leyendas de Pasión" o "El último forajido"...

Si. El Western torna a nèixer. Però és el mateix de sempre? Jo diria que no. És un western molt diferent, ple de missatges i de idees morals, on les dones, els indis i els negres, tenen molt més protagonisme. Un Western que deixa de costat la paraula clàssic, i intenta buscar i arreglar els seus propis errors històrics, on els bons eren els bons, i les dolents sempre eren els dolents. On els indis sempre perdien, i les poques dones que hi apareixien nomès es podien trobar als saloons abarrotats de cowboys, plens de fum, on un pianista tocaba sense parar amb una gerra de cervesa sobre el piano.

Un recor molt especial per: James Stewart, John Wayne, Richard Widmark, Charlton Heston, Errol Flyn, Gary Cooper, Henry Fonda, Randolph Scott, Robert Mitchum, Kirk Douglas, Dean Martin, Spence Tracy, Clint Eastwood... i els directors John Ford, Raoul Walsh, Anthony Mann, Budd Boetticher, Thomas Harpe, Sam Peckinpah, Lawrence Kasdan... Sense aquestes persones i moltes altres, aquesta història no s'hagués pogut filmar.

Jordi Planas