EDICIONS.FIMOSIS.NET |
¿VAL MÉS PETITA I JUGANERA QUE
GRAN I...?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|

|
|
LA ENFERMERA OPERA LA FIMOSIS A TODO EL REGIMIENTO
O FOLLAMOS TODOS O APAGAMOS LA ESTUFA
Nº 6 - Juliol de 1998
La pasada noche fue hallado en el Parque de las Nieves, el cuerpo
sin vida de María del Mar Angulo Prieto, la chica de dieciséis
años que desapareció la noche del jueves, cuando se
dirigía a su casa, después de asistir a unas clases
en una academia de inglés. Las señales dejados por
el presunto asesino no dan ninguna pista sobre el móvil del
crimen, aunque en una papelera próxima se encontró
un ejemplar del fanzine FIMOSIS, con penosos artículos sobre
la COMEDIA
TRASH ITALIANA, ELLIOTT MURPHY o WR BURNETT. Tras el
examen realizado por los especialistas, se puede afirmar que antes
del fatal desenlace, la víctima fue golpeada repetidas veces
en el abdomen y el tórax. Probablemente el agresor hizo uso
de las patadas para producir estas lesiones. El cuerpo presentaba
también una serie de incisiones en la espalda provocadas
por un objeto punzante de unos quince centímetros, las características
del cual están por determinar. La adolescente tenía
en su rostro diversos hematomas, así como también
algunos cortes. Antes de acabar con la vida de María del
Mar, el agresor también abusó sexualmente de ella.
Desconociéndose aún el orden de todas estas atrocidades,
lo que queda claro és que el autor remató la faena
vaciando el cargador de un revolver sobre la cabeza y el maltrecho
cuerpo de la víctima, contabilizando, el forense, un total
de seis disparos.
Classificada "S"
|
Lenny Kilmister: Rudo, imponente y peludo, le conocerás
por su voz caver nosa, y su pos- tura impasible, ante un micrófono
que eleva por encima de su cabeza. És ni más ni menos
que el líder de la formación esencial en la es-cena
rockera de todos los tiempo, los imprescindibles Motörhead...
Sobrepasadas las dos décadas de existencia, Lemmy sigue governan-do
una de las naves más incorruptibles, bajo la bandera del
heavy metal, pero con unas aptitudes que superan de largo, todas
las convencionalidades del género. Música dura, contundente,
asfixiante y poderosa, para el cerebro destructor más impactante
que ha parido la Gran Bretaña. Permitele dinamitar tus pavell-nes
auditivos o jódete.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Chasey Lain: El Fanzine 2000 Maniacos acaba de dedicar
el seu últim número íntegrament a la pornografia.
En un dels seus artícles, diferents aficionats votaven a
les actrius més destacades d'aques gènere, però
curiosament l'espatarrant Chasey Lain, no tenia ni un sól
vot. Doncs que voleu que us diguem, que a nosaltres és una
de les ties guarres que més calents ens posen. D'acord que
el fet de pertànyer a la companyia VIVID pot ser un factor
no del tot positiu per veure-la en segons quines situacions pels
més sibarites del sexe, però unes tetes, un cul. i
una mirada com la seva, no les trobem amb massa freqüència,
dins l'univers porno. Nosaltes li dediquem el nostre próxim
orgasme, i esperem que a la propera edició del Festival de
Cinema Eròtic de Barcelona es deixi veure i sobar.
QUI RIU ÚLTIM, RIU MÉS TARD
Nº 5 - Juliol de 1997
El restaurant era de cinc estrelles. El menjar no valia una merda,
però només tenir la possi-bilitat de poder-te asseure
en una de les seves taules, ja compensava l'haver-te d'empassar
qualsevol reducte pseudo-comestible. Els pobres desgraciats que
passaven per fora, obri-en uns ulls com plats, en veure'm alla dins
compartint aliments amb la crema de la societat. Un cambrer afeminat,
es va acostar per demanar-me què volia prendre de postres.
Vaig
|
|
 |
|
|
fer la comanda i li vaig demanar
que m'indiqués on era el lavabo. M'hi va conduir, i quan ja
era a punt de tornar a la seva feina, el vaig engrapar pel braç,
i el vaig tancar dins d'una letrina. El vaig asseure a la tassa, el
vaig colpejar dues vegades, i quan l'home ja es pensava que desitjava
tenir relacions sexuals amb ell, vaig treure el darrer número
de FIMOSIS, i li vaig llegir el infumables articles de la PATRULLA
X, JAMES M.CAIN, els GERMANS COEN... Actualment compleixo condemna
per maltractaments psíquics a un ciutadà sensible. Classificada
"S" |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
A CAN PIXA BALL DE NIT
Nº 4 - Març de 1996
Amb la crisis econòmica que estem patint, a qui se li pot
acudir, de malgastar vint duros, en un infame subproducte mal fotocopiat,
amb una lletra minúscula on t'hi has de deixar les pestanyes
i amb un nivell cultural indigne per uns individuos que pretenen
pertànyer a la raça humana? A qui collons li pot interessar
la música que facturen els MOTÖRHEAD, el cinema d'un
jueu com en WOODY ALLEN, els còmics de parvulari de la PATRULLA
X, o la literatura barata de HARRY WHITTINGTON? Ja ho sabeu!!! Combateu
la crisis!!! Ingresseu les cent peles a una entitat d'estalvi, perquè
un banquer gros i fatigós en pugui treure profit!!! Visca
el capitalisme. Visca els polítics. Visca l'esglèsia.
Visca l'estat del puto benestar. Classificada "S"
|
|
|
Alvaro Vitali:
Els puristes del cine deuen estar d'ennorabona. L'inefable AlvaroVitali,
el monstre més inconmensurable de la comèdia trash italiana
de finals dels 70 i principis dels 80, ja fa força temps que
no treu la seva expresiva cara de cul per les nostres pantalles. Actor
de tercera fila, vingut a més gràcies a un éxit
casual? Protagonista de porno transalpi frustat? Desconegut germà
bessó de Terenci Hill, amb deformacions físiques irreparables?
No. Alvaro Vitali és un geni, que va trobar en les comedies
erótiques, el millor mitjà on expressar el seu talent,
ja fos espiant a la tia bona de torn que s'estava dutxant, ja fos
transformant el seu irrepetible rostre en mueques irreproduibles,
al veure passar la suplent de la mestra de l'escola. Si algú
en sap les últimes genialitats que ens ho faci saber amb caràcter
d'urgència. Mentrestant ens consolarem amb les antigues cintes
de Jaimito, Pepito o qualsevol dels altres freaks que va interpretar
per cinema italià. Per cert, algú recorda haver-lo vist
en algun moment de l'AMARCORD de Fellini , o ho he somniat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
APRIMAR-SE ÉS FÀCIL. CAGA SEMPRE UNA MICA MÉS
QUE EL QUÈ MENGIS
Nº 3 - Setembre de 1995
Desde el mateix cor de la Catalunya Profunda et
convidem a penetrar a l'increïble món de BIGAS LUNA,
a repassar l'apassionant aspecte del cinema de SÈRIE Z,
a descobri els ALIUS, una de les més originals bandes alternatives
de Barcelona, ia a fer un repàs de la figuda de l'escriptor
negre, JIM THOMPSON. Però si el que dessitges són
les emocions fortes no et perdis l'espatarrant foto eròtica,
o el suggestiu còmic pornohumorístic.
|
|
 |
WOODY WOODPECKER: La brillant
ploma d'un fill d'emigrants italians, Walter Lantz, va crear el 1940
l'individu més punk de tots els dibuixos animats clàssics,
en forma d'ocellot picassoques malparit. La traducció impagable,
d'aires sud-americans que ens va arrivar, va transformar el seu nom
pel de Loquillo (que potser us sona?), i el de cartoon (que en realitat
és el mot amb què els iankis denominen una entrega de
dibuixos animats) pel de cartón. Tot i que amb el pas dels
anys, les capsigranyes de Woody Woodpecker van anar |
|
|
|
disminuint,
i l'ocell va anar psant seny, la seva actitut antisocial, el situen
a mig camí entre el protagonista de LA NARANJA MECANICA i una
de les histriòniques caracterítzacions de Jerry Lewis.
Diem segur que si en lloc de dibuix van anar disminuint, i l'ocell
va anaranimat, Woody haguès nascut futbolista, s'hagués
dit Hristo. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TOTHOM ÉS BÓ... FINS QUE DEIXA DE
SER-HO
Nº 2 - Juny de 1995
LIZ PHAIR, THEY MIGHT BE GIANTS, SEAMY PIGS, QUENTIN
TARANTINO TORPEDO i a més seccions fixes habituals com les
d'opinió, còmic, cinema en blanc i negre, sub-literatura
local, retalls de premsa i una foto eròtica impagable.
|
|
|
|
|
|
Atenció! Preguntes dirigides especialment als
progenitors: El seu fill es passa mig mes de vacances a la platja,
i curiosament en torna més blanc del què ha marxat?
Us estranya que elegeixi una població costanera per passar
aquests dies, si sempre havies estat alèrgic a l'aigua salada?
Trobeu a faltar a la casa, com ara els prismàtics, quan ell
està de vacan-ces? Arriben cartes amb segell estranger, remitent
aparentment femení i una sospitosa pu-dor de colònia
barata, al cap de quinze dies d'haver-ne tornat? Li han augmentat
les bos-ses sota els ulls, i s'ha aprimat més en aquests
dies, que no quan es va sotmetre a un règim alimentari? Si
es comptabilitzen més d'una resposta afirmativa a aquestes
qüestions, la de-ducció que se´n deiva és
ben lògica: Senyor, el seu fill és un porc.
|
|
 |
|
|
|
|
SANDA BULLOCK: Tothom diu
que la Demi Moore aqui, que la Michelle Pfeiffer allà, que
si la Madonna allà més enllà. Doncs que les donin
pel cul, que només de veure-les ja em provoquen una alèrgia
que es manifesta en forma de sortida indiscriminada de grans. En canvi
la deliciosa Bullock, és una altra cosa. Tot i haver estat
acompanyada per músculs-si cervell-no Stallone a DEMOLITION
MAN, de River Phoenix a ESA COSA LLAMADA AMOR, de Keanu Reeves a SPEED
i del porquet de Kieffer Sutherland a SECUESTRADA, ens permeten la
llicència d'engegar-los a tots a parir (llevat del pbre Phoenix
(a.c.s.)) i nomemem des d'ara mateix a la Bullock, filla predilecta
del fanzine. Va per ella per gran Hristo i per Saddam Hussein. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NO ÉS PAS BOIG AQUELL QUE A CASA TORNA
Nº 1 - Octubre 1994
Morphine...Los Valendas...Ilegales...The Young Ones...Western...Don
Tracy...Milan Kundera...
|
|
 |
|
Plou i allà fora bufa el vent. Però
el pagesot de la muntanya, està conscienciat, de què
haurà de superar aquestes adversitats climàtiques, si
és que vol fer la seva visita setmanal al poble. Nila mñes
gran de les tempestes podrà impedir la seva progresió,
pels camins mal empe-drats, amb perillosos encimbellats, qaue serien
d'allò més apropietats per un decorat d'una pel.lícula
dela anys 40. A la ment del pagesot, només hi ha l'afany de
superar obstacles, que amb l'instint innat de les persones fetes a
les muntanyes, de ben segur que aconseguirà...I un cop al poble,
podrà veure realitzat el més gran dels seus desitjos,
allò amb què ha estat somniant tota la setmana. Finalment
podrà entrar al quiosc, i comprar el nou exemplar, de la seva
revista de pit i cuixa preferida. Classificada "S" |
|
|
|
|
|
Saddam Hussein.
Tots aquells beneits que fa quatre anys li desitjaven la mort, es
van haver de otre. A vegades té alguna parada de cap (sobretot
quan un jurd li passa pel davent dels ulls), però va demostrar
tenir-los molt ben possats, en enfrontar-se als exèrcits més
potents del món, tot i savent que tenia la partida perduda
abans de començar-la (i de pas va donar un exemple als especialistes
del Caire, de com rebaixar l'índez de població, d'una
manera ràpida i eficient). Les cortines de fum americanes (perfectament
retratades en forma d'ocellot marítim brut de petroli) van
impedir que als quatre orelluts de sempre, veièssin que en
realitat, la guerra del Golf, va ser una operació capitalista,
per recuperar un territori que històricament pertanyia a l'Irak,
però que el poder del diner ha convertit en un estat més
dels USA. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
VIU DELS PARES FINS QUE PUGUIS VIURE DELS FILLS
Nº 0 - Abril 1994
|
|
 |
Hristo Stoitxkov. L'ànima absoluta
del fanzine. L'esperit que ens impulsa a tirar endavant. La mala llet
que tots portem a dins, reconvertida en persona, vestida d'esportista,
i provo-cant orgasmes futbolístics entre els aficionats, alhora
que destroçant les defenses contràries, amb internades
diabòliques per la banda. Els representatnts de la furia espanyola,
queden reduïts a simples mares de Calcuta, al costat d'aquest
impagable búlgar. Malgrat els comen-taris idiotes de locutors
de ràdio i televisió que prefereixen els focs d'artifici
i els exercicis de circ, del primer que arriba, els aficionats de
veritat continuen fidels a la intensitat, l'entrega i el sacrificide
Hristo. Nosaltres també em dessitjat de trepitjar a més
d'un àrbitre o defensa, però nomès ell ha tingut
el privilegi de fer-ho. Moltes Gràcies. |
|
|
|
Yo la tengo...The Breeders...Ilegales...Lee Marvin...David
Goodis...Mike Mignola
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|